Tetris.

El tetris va aparèixer a la dècada dels vuitanta, consisteix a en una sèrie de figueres geomètriques construïdes a base de quadrats que apareixen en la part superior de la pantalla i van caient cap avall, es pot decidir l’orientació que vulguis que caient les peces .Si la pantalla s’emplena completament de peces la partida ha acabat.

El pitjor que et pot passar es que es formin forats a les línies inferiors, perquè seguidament serà molt difícil de completar la línia.

El tetris té diferents nivells, cada vegada les peces surten de manera més ràpida, com les matemàtiques, cada cop que anem augmenten de curs el caudal d’informació cada cop es mes gran. L’autor del text diu que les matemàtiques cada cop són més fàcils.

El fracàs de les matemàtiques ve de molt enrere, no vol dir que l’ensenyament sigui incorrecte, sinó que no som sensibles a las alarmes que es disparen en els alumnes de els primers cursos.

Els coneixements matemàtics es construeixen sobre bases que no admeten cap furat, quan aquest apareix, apareix una sensació d’alliberació.

El pensament matemàtic és un procés natural com també ho és el llenguatge. Les neurones tenen la suficient capacitat de aprendre aquest llenguatge.

Quan passem d’un nivell de coneixement sense haver après l'anterior, deixem un furat el qual diu que em de tornar enrere immediatament.

L’autor, quan va acabar el Batxillerat tenia un bon coneixement de matemàtiques, però suspenia amb molta freqüència.

El deixar forats en el teu coneixements matemàtic, fa que et converteixis en un mal estudiant.

L’autor es llicenciat en matemàtiques i sap del que parla, sap molt be la sensació de caminar de puntetes sobre alguns temes.

El que passa des de els 0 als 12 no té una importància decisiva, el desenvolupament intel·lectual i les emocions formen un tot invisible.

Va aprendre matemàtiques donant classes als alumnes, mai es va atreví amb l’ensenyament de primària.

Estem parlant de les eines bases, llegir escriure… son uns vuitanta anys dedicant-nos a convertir els nostres fills en sers alfanumèrics.

L’autor pensa que tot alumnes que li vagin malament les matemàtiques es perquè en el seu tetris personal hi ha una o dos línees bàsiques plenes de forats, i que l’origen d’aquestes desgràcies són l’ensenyament primari.

Les matemàtiques és una matèria extraordinària, ven estructurada, anar elevant es converteix en un tasca senzilla i gratificant, per aquest sentit l’autor diu que cada cop són més fàcils.

Fora de les aules es on em d’estar més atents, una posició que permeti detectat els primer símptomes que poden acabar configurant-se en fracàs.

Las alarmes són silencioses, una mirada, la forma d’agafar un llapis,com s’escriuen els números, són senyals que poden convertir-se en una actitud de fracàs.

Ensenyament

Actualment, l’ensenyament passa per moments molt crítics, ja que cada cop hi ha més retallades, les classes cada vegades estan més plenes d’alumnes per només un sol professor.

En la meva opinió les classes haurien de ser molt més reduïdes de persones, i que la Generalitat i el Govern espanyol apostin més per l’ensenyament.