Reflexió i expressió

Salvador Sostres i Tarrida (Barcelona, 1975) és un escriptor i periodista català.

L'esperança d'enamorar-se 

Quan jo tenia 13 anys, vaig començar l'etapa superior de secundària, en la qual em vaig enamorar d’una persona que en aquelles èpoques mai vaig poder aconseguir, ja que el meu aspecte físic no era gaire agradable. De Mica en mica vaig poder oblidar-la, però sempre que la veia sentia pessigolles a la panxa. Era una sensació que  no havia sentit mai abans i pensava que mai trobaria a cap noia tan especial com ella.

Va passar molt de temps, i em vaig tornar a enamorar d’una altra noia, però sabia que no l'estimaria mai com vaig estimar a l'altre noia. Aquest cop vaig sentir que l’amor era correspost. La veia cada dia a l’institut, i cada cop que ens vèiem els nostres cors bategaven més ràpid i poc a poc vaig pensar que la podria estimar igual o més que l'altre noia, però finalment aquesta noia va decidir no continuar amb la nostre relació d’amor. Vaig passar uns dies molt malament, vaig perdre la fe per tornar-me a enamorar, no volia saber res de dones però... Ella va aparèixer un altre cop, em va somriure, i vaig tornar a enamorar-me de la mateixa noia de la qual em vaig enamorar amb 13 anys. Tot va començar molt bé, vam establir una relació envejable per els altres,  però com bé diu Salvador Sostres, tot té final i aquest final es dolorós i trist. Així em vaig sentir, dolgut i un altre cop sense ganes de viure la vida.