Les protestes diferents

El Femen és un moviment nascut a Ucraïna amb l'objectiu de fer unes protestes pels drets de la dona. En primer lloc van fer protestes sense cap diferència de les normals, però com van veure que no els feien cas van tornar a realitzar protestes despullades. 

Personalment, penso que és una bona manera de protestar, ja que si no et fan cas per les bones ho hauràs de fer de males maneres. Actualment hi ha moltes dones obligades a exercir la prostitució i això em sembla molt malament.

L'estudiant d'un Erasmus

El dijous dia 25 d'abril del 2013, l'antic estudiant del nostre centre Pep Reyner va assistir a l'institut de Vidreres a fer-nos una petita xerrada dels estudis que actualment està cursant.

Reyner estudia Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona. Actualment està vivint a Alemanya cursant un Erasmus a la ciutat de Jena. Renyer va explicar-nos moltes diferencies entre Alemanya i Espanya. A Alemanya els lloguers dels pisos són molt més econòmics, ell paga 200 euros per el lloguer i aquí a Catalunya pagava 350. També ens va explicar que el preu de les matricules són molt més barates, la matricula és de 300 euros i amb aquests diners pots utilitzar el transport públic, com per exemple el metro, el autobús...

Mentre estudiava batxillerat tenia pensat estudiar Periodisme, però finalment va decidir estudiar Ciències Polítiques ja que la nota de tall era menys elevada. 

L'escrache

L'escrache és mena de protestes que és cometen al domicili de la persona imputada o al seu treball amb l’objectiu de molestar-la i fer visible els fets protestats.

Etimologia: La paraula escrache és d'origen argentí utilitzada principalment a Rio de la Plata i Montevideo. Fou referenciada al 1879 per Benigno Lugeones. 

 Exemples de escrache:

El alcalde de Torrelavega, víctima del primer 'escrache' en Cantabria a un polític

 L’alcalde de Torrelavega Idefonso Calderón s’ha convertit en el primer polític de Cantabria víctima d’un ‘escrache’.

La protesta ha estat formada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PHA) de la regió de Torrelavega.

El nazismo

La senyora Cospedal, secretaria general del PP, compara ‘l’escrache’ amb el nazisme.  Moltes persones estan indignades amb les paraules d’aquesta senyora ja que ha comparat un fet nefast de la historia amb unes simples protestes, i per aquest motiu ha provocat moltes polèmiques amb les seves declaracions i la qualifiquen com a polític de poca talla.

 La protesta antibodas gais en Francia deriva en violencia

A frança hi ha molta polémica amb els casaments entre homosexuals. S’ha creat un moviment d’opisició a l’autorització del matrimoni homosexual amb un escrache amb agresions homofogas, atacs a periodistas, enfrontaments amb la policía…

Personalment em sembla molt bé aquestes protestes ja que sembla ser que la única manera que els polítics reaccionin és quan els molestem de veritat amb els seus assumptes personals, però també penso que els escraches s’haurien de realitzar per assumptes molt greus. 

Joana Ortega acusa al Gobierno español de "querer dividir Catalunya" a través de la lengua

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha fet unes declaracions que acusen el govern espanyol de voler dividir Catalunya a través de la llengua catalana. Ortega opina que la parla del català a l’escola ha estat sempre una eina integradora y de cohesió social i que la feina que hauria de fer el país és seguir treballant en la línia de la normalització lingüística i no fer que las classe en català passin al castellà només per una sola persona. El ministre d’educació José Ignacio Wert adverteix al Govern de la Generalitat que la constitució diu clarament que les sentencies y resolucions judicials s’han de complir.

Personalment, opino que és injust que per una sola persona s’hagin de fer les classes en castellà, ja que des de petit he rebut les classes en català i ara estic adaptat a fer-ho en català. També penso que la vicepresidenta Ortega a sortir en defensa del català amb l’objectiu de fer oblidar totes les retallades que ha fet en educació i sanitat.

DIEGO STAR

Un buque de carga encallado en un remoto pueblo canadiense y un mecánico injustamente acusado de provocar la avería. Este es el punto de partida de una historia sobre la explotación laboral y la resistencia en la que las vidas de un mecánico africano que paga el precio por ser fiel a sus principios y una joven madre soltera con dificultades para llegar a fin de mes se cruzan...

En Manel estava molt amoïnat perquè l’havien acusat d’un delicte que ell no havia comès i el més probable era que anés a la presó. Una tarda d’estiu va conèixer la Marta una dona jove que tenia un fill, ella era mare soltera. Només en veure’s van enamorar-se l’un de l’altre. Poc a poc van començar a conèixer-se i van anar a viure junts. En Manel treballava al seu taller de mecànic, mentre que la Marta era a casa amb el nen. Una nit sopant van decidir formar un diari contra el racisme i l’explotació laboral, ja que a en Manel l’explotaven. El diari va tenir molt d’èxit amb les investigacions de la Marta sobre gent explotada. En Manel va ser trucat dels jutjats pel  delicte que li havien imputat per haver provocat una avaria a un vaixell.  La sentència va ser molt clara. Van condemnar a en Manel a pagar 6.000 euros per aquell un delicte que en realitat ell no havia comès. La Marta va crear una pàgina web per intentar que la gent els ajudessin. Van aconseguir l’ajuda de la gent i van poder pagar la multa. Finalment el diari es va fer molt famós i la Marta i en Manel van ser molt feliços amb el seu fill