Pernil ibèric

Després d'haver llegit la reflexió de la Caroline, m'ha semblat molt interessant ja que segons diu la gent el menjar d'Estats Unids és molt diferent al nostre. Comparteixo la seva opinió ja que aquí el menjar és molt més saludable i no es consumeix tant menjar preparat com, per exemple, hamburguesa i patates fregides. Finalment penso que la Caroline poc a poc està millorant molt la seva expressió i també penso com ella que el pernil ibèric és magnífic.


.

        

Reflexió i expressió

Salvador Sostres i Tarrida (Barcelona, 1975) és un escriptor i periodista català.

L'esperança d'enamorar-se 

Quan jo tenia 13 anys, vaig començar l'etapa superior de secundària, en la qual em vaig enamorar d’una persona que en aquelles èpoques mai vaig poder aconseguir, ja que el meu aspecte físic no era gaire agradable. De Mica en mica vaig poder oblidar-la, però sempre que la veia sentia pessigolles a la panxa. Era una sensació que  no havia sentit mai abans i pensava que mai trobaria a cap noia tan especial com ella.

Va passar molt de temps, i em vaig tornar a enamorar d’una altra noia, però sabia que no l'estimaria mai com vaig estimar a l'altre noia. Aquest cop vaig sentir que l’amor era correspost. La veia cada dia a l’institut, i cada cop que ens vèiem els nostres cors bategaven més ràpid i poc a poc vaig pensar que la podria estimar igual o més que l'altre noia, però finalment aquesta noia va decidir no continuar amb la nostre relació d’amor. Vaig passar uns dies molt malament, vaig perdre la fe per tornar-me a enamorar, no volia saber res de dones però... Ella va aparèixer un altre cop, em va somriure, i vaig tornar a enamorar-me de la mateixa noia de la qual em vaig enamorar amb 13 anys. Tot va començar molt bé, vam establir una relació envejable per els altres,  però com bé diu Salvador Sostres, tot té final i aquest final es dolorós i trist. Així em vaig sentir, dolgut i un altre cop sense ganes de viure la vida. 

ETIMOLOGIA

Keds: Marca comercial utilitzada exclusivament a Lleida.

Rímel:  Adaptació del nom de l'empresa Rimmel de productes de maquillatge, fundada originalment el 1834 per Eugène Rimmel a Londres.

Cel·lofana: originalment una marca registrada (1912), composta amb els mots cellulose i diaphane (del grec diaphanés, 'transparent'), invenció de l'enginyer suís Jacques Brandenberger (1908).

Taper: Adaptació de l'anglès tupper, derivat de la marca comercial Tupperware (registrada i patentada pel químic nord-americà Earl S. Tupper el 1946), que manufactura aquesta mena d'envasos.

Veronal: nom que van donar a aquesta substància els primers que la van sintetitzar el 1902, el químic Emil Fischer i el metge Joseph Von Mering.


La perdua de un esser estimat

  En temps llunyans, hi havia un nen que vivia vora de la mar. Cada dia sortia a passejar amb el seu gos per la platja, fins que un dia el seu gos anomenat Plutó es va afogar. Ell no parava de pensar que tenia la culpa de la seva mort, ja que el va deixar banyar-se a la platja aquell dia amb tan mal temps. Plutó era el seu únic amic, era un gos magnífic, especial i sobretot feia bondat. El nen encara recorda el dia que el va ensenyar a portar-li els keds. La mateixa tarda que el nen va portar mort el gos a casa seu, tota la família va esclatar a plorar, sobretot la seva mare, que primerament es va contenir els plors, però de seguida es podia veure com se li havia corregut el rímel dels plors. Tota la família desolada, no va dinar res d’aquella magnífica paella que havia preparat la mare, i per això, la van haver de guardar en un taper. El nen va preparar-li una tomba plena de papers de cel·lofana molt bonics. La família, al veure que amb el temps el nen no ho superava, van haver de donar-li Veronal per calmar aquella pena tan gran que el nen patia des de aquella mort que li va canviar la vida per complet.